DAVIDE CASU
LLETRA PER A VICENT
Xao Vicent, t’estic lligint,
lo país no te vol
no és preparat per a tu
Xao Vicent, no estiguis trist
Ni enfadat, empla colors
Per qui vengarà
Vicent, ara sés ningú
Te diuen malalt, per co’ miras en alt
Pintant el cel a damunt del blanc
A la tua nit estrellada
Que no deixa ningú a l’obscur
La tua por assossegada
Entre el groc in un poc d'atzur
Un poc d'atzur
Xao Vicent, cosa corri al cap
Sès odiat, t’han destruït,
És lo masoni que canta així
Xao Vicent, viu encara
Almanco un poc
Magari calqui un descubrirà
La bellesa a dins del tou cor
Vicent, ara torna en allà
Per pintar amb un grit
Un tros de paradís
Allà on dormi Jesús Crist
A la tua nit estrellada
Que no deixa ningú a l’obscur
La tua por assossegada
Entre el groc in un poc d'atzur
Un poc d'atzur
LO RETRATISTA
A la taverna hi havia massa gent
Olor de vi i altros ingredients
I tots a veus
El s’estracava de fer-lo de amagat
Allò de te besar se l’havia imaginat
Jo l’he bicat, si l’he bicat
Un’altra tassa pel prayer
Està atuada jo te deix
Calqui sou en demès
A la taverna no hi ha més ningú
Sem solament ell, jo i tu
Qui vincirà?
Ella hi diu: home t'en tens de anar
Jo hi dic escusa, tenim de parlar
De antropologia
Mira-me bé, és la hora de estudiar
La mia complexitat
Ella me mira
Amb’els ulls torts
T’he ja lligit, i no m’ha fet impressió
La tua natura
Jo vulguessi veure si ses bo
A colorar
Tu don-me un pinzell
Jo ja tenc bona mà
Tu tria un tema
La mia llibertat
Tu feste-te un quadro
Me pots solament dissenyar
LA PORTA DE L’INFERN
Cauen les fulles al marxapeu
I les rames nues punxen
Un poc lo blau
Tanca la jaga de aqueix
Cuili endormiscat
On juguen inconscients
Los morros de la gent
Cuan sofrin i riuen
Hi ha un palau on viu amagat
Està cercant la identitat
Tots li diuen que té una edat
Que no hi ha més temps per filosofar
Cauen les fulles al gran plaçal
Rodes i corbates pel baül dit green pass
Obriu la jaga de l’infern autoritzat
On brujen innocents
Los somnis de la gent
Per co’ no pensen i viuen
Hi ha una masia on viu en llibertat
Ha ja trobat la identitat
S’ha vacunat la integritat
Hi ha sempre temps per filosofar
Han despagat amics i no tenc més grits
Ni una paraula de consol
Hi dol pensar i tenen sang de vi
I lo desert a dins
Per co’ no pensen i viuen
PLOMA
Vola vola, sumant en alt
Vola sobre el món habitat
Home brut de or
Coma fet de horror
Saturn te mira, tu pren la mira
I suma encara tu
A la enormitat
On viu lo destí
Ara tira fort lo maestral
Hi ha una fira de salmos nupcials
Home casat al món
Fullant amb el sou clon
Tu juga juga
És kalijuga, i juga encara tu
Ara sés nu, que t’ha mort la raó
Jo tenc pedres als gambals
Jo tenc plom als genolls
Posa Posa Reposa el vent
I ‘t’en tornes en mig de la gent
Home de sol cervell
Home fet de bordell
I tu respira, alça una pira
I canta al tou destí
Tota la nit que t’aguarda el matí
PER CADA DONA
Ella està fondida
Al ventre meu
I colgada, jo sigaré lo tou Orfeu
Així dieva als meus deu anys
Estudiant te menjarè aquell pit
I lo gran poeta a un quint cant
No hi farà cas
Jo per a tu me volguessi rebutjar
I tu morena, o l’altra clara
Jo tenc casa en aquí
Treu-te'n tot, i dom-el tot
Per me desbuidar
Va tot bè és així que se fa
A la universitat
M’està prenint
La emoció de te casar
Una corbata i legu
M’en vaig a treballar
Ara no tenc porra o ideals
Hi ha un’amiga que
Me vol acompanyar
TEMAZCAL
Ara que so a l'obscur
Una caria buida a sota de mi
Hi ha una mesa de raons
En mig de un’aposento de perdó
I cauen les candeles per me refredar
Que m’està bullint la por
En mig dels meus pulmons
És lo Temazcal
I me trob en mig de un carreró
Lligint un llibre de terror
I me diuen dos innocents
Que tenc jo la tinta
En mig de les dents
I donques un full blanc ellos me dongaran
Cuan jo aqueix vele hagi acabat de suarar
Ès lo Temazcal
I ara so en fatxa de un mirall
I tenc cos nou per m’assentar
I tenc un llibre de full fresc
Per escriure lo meu demà
És lo temazcal
2020
No hi sigarà més temps
L’ària se fermarà
Me deixarà buit
Com un arbre ormai podrit
S'entén ara l’olor de la malignitat
De qui t’ha traït i les dents t’ha estrinyt
Salva-me oh Déu dels meus cabells
I Salva-me i fe-me mès lleuger
Salva-me també si fossi hinvern
I renta-me a sota de aqueix cel
I treu-me-ne la mia cançó del res
I torca-me la pel
I esper que arribi un vent
Que sigui prompt a netejar
L’ària del meu dins
Que so estrac de sufocar
Rit
I quan se posa a la ment
Lo record dels llavis tous
Jo entenc la damnació
Dels haver-los embujats
Rit
NINNIA PER UNA GATA
terra pel cos tou
ne fas un vel
Algua forta cau de saba i gel
canta cardenera pel tou pel
Cua mai desitjada com tu
ploma que no té vol i vola a lluny
ulls verds serens per me pasquir
Rapa-me lo cor
troba el tou tresor
affatto a mi
Caça un'altra fulla per a mi
i mulla-te als meus braços
per llinguir
i dormi sense creu dolç fill meu
Rapa-me lo cor
ara nuvola de or
no tenguis por
Torna a me trobar amb el mitjorn
i roba-me sis somnis del meu son
i canta la guiterra per a tu
Rapa-me lo cor
ara nuvola de or
no tenguis por
RES I TOT
hi ha una sivina
que coneix fins del '300
i cent fulles que se barallen
per me recordar
que so l'aixeta a la caseta
on me so criat
la terra és dolça
m'en trec l'escorja
i també un pensament
per co' so Jo la ment
que ha fet tot i res
Hi ha una paraula que és nada
quan Jo no'l sep
parla a les rames
i brama de me contar
de quan he imaginat l'eternitat
i so envellit
terra calenta del llit desperta
te fas la colaciò
la mare so Jo
he fet res i tot
